D’entre les teues acollidores mans
s’han repartit mil espurnes de somni.
Evoque el baf de la tendror glaçada
d’aquest hivern, mentre anem fent estiu.
La tibiesa serà demà encara,
i és hui present sobre la teua esquena.
Milers de gotes, reixiu de matinada,
t’hauran vestit quan serà massa tard
per ocupar-se d’hores i de rellotges.
Mai s’obriran els meus ulls per estendre
aquelles agres urpes del bestiari
que en paraules desfà el món i les ànimes.
Trobaré sempre aquella fixa mirada
que insinuant demana la resposta
a la incertesa, a la mar dels naufragis
on s’ha perdut l’horitzó de l’esguard.
2 comentaris:
No sé com aquest món està perdent-se totes aquelles paraules que tant m'agrada llegir.
Fes-lo despertar, que jo tendré el plaer de dormir al teu costat.
SI MÉS NO, PASSARIA TOTA LA VIDA... LLEGINT-TE, DORMINT-TE, ENSUMANT-TE,
ASSABORIN-TE, SENTINT-TE, PLORANT-TE,
DESITJAN-TE, ESTIMAT- TE.
SA TEVA DAMA.
Publica un comentari a l'entrada