És quan torne sota el sol,
Vestit d'algues, or i escata,
que hi ha un pes que em deixa mòlt
i un tros de cel que em remata,
l'avió fa un giravolt
i contra els núvols esclata,
a porgar fum el pirata
i aquell que balla quan plou
Vestit d'algues, or i escata.
Quan alene veig un xic
a la nau amb una hostessa,
d'Air Berlin, de gest antic,
i em ve darrere la pena,
seu a primera amb abric
i jo em gele amb la fressa
del so d'agulla que vessa
com el meu monstre enemic:
Ara vole i ja no ric
i m'asssec com un bon xic.
És quan vole que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb coscoll a cada mà
taste enyorança assassina.
I una deu de carrascars
para el jaç sobre herba fina,
a aquell que cansat s'hi arrima
per morir Mariola enllà.
Es quan vole que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada