Per fi he vist la darrera ratapenada.
El gall desperta el dia, ja no hi ha ombres.
El grill nocturn a Tunis comparteix cant
amb els primers ocells d’aquesta aurora.
De febroses i antigues paraules bec.
Coloms i atzurs m’acompanyen, preludi ocult
entre el mediterrani del nostre vol.
He pogut copsar Byrsa des del turó.
He recordat Flaubert, mentre escrivia
dos sonets mal forjats a Salambó.
El Mahomet corsari dels catalans,
llops de mar d’Aragó, m’ha vist gaudir.
A Tunis, Abdallah Al-Tarjûman,
en sa modesta tomba, ens ha rebut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada