Sóc un poeta que llapissa les ones,
com un surfista sobre díctics i càustics
caps de fibló en mar de remolins.
Sóc una punxa que desfila en esqueixos
teixits dels altres sense veure els mateixos.
Sóc un roder que desmunta les síl·labes
amb el plaer, transformant mots albins,
cec de gratar immaculades planes.
Vull ser hermeneia, més aviat que rapsode.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada