Les vides són els llocs i el temps, paraules.
Res més que això. I en eixe grau és tot.
Amors sargits amb fil d’or i garlandes.
Aigua de mel que endolça el bell record.
Vivim l’espai que ens ha ensenyat l’herència.
Alcem les fites dels nostres ulls al sol
i descobrim, quan ha arribat l’absència,
que ens ha parat només mantell de dol.
Arraconem del nostre esguard la sàlvia
que ha perfumat els peus d’antigues sendes.
No pagarem prou amb paraules…
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada